dilluns, 19 de gener del 2009

Valoració de l'assignatura de Noves Tecnologies

Decididament, se'm fan una mica carregoses les noves tecnologies; abans no vegis els resultats d'hores i hores de treball en alguna cosa que no sigui la pantalla, t'hi pots morir... jo prefereixo invertir les hores que passo davant dels ordinadors per a crear unitats didàctiques originals pels nens, amb audiovisuals i tota la pesca, a sortir a l’aire lliure i ensenyar les meravelles d'aquest mon, prou inusitat com per a parar-nos paranys amb rets cibernètiques. A més a més, crec que, als nens, no se'ls faria gens difícil encomanar-se el goig que desperta moure's, respirar profundament, cantar... Trobo que les pantalles sols tenen una finalitat molt pràctica, cosa que juga al seu favor, clarament, però és aquesta gran utilitat que tenen la que acaba fent-me enrere... penso: de debò serà cert que mitjançant tals artificis podré captar millor l'atenció dels meus alumnes? Però a costa de què? D'hores i hores barallant-me amb els condemnats ordinadors perquè funcionin com deu els ha encomanat... Sincerament trobo absurd, a no sé que sigui quelcom únic que garanteixi un èxit rotund i aclaparador, dedicar-me hores i hores a la informàtica. Jo voto per a una ensenyança no tan tecnològica, més aviat tradicional "aprendre cal•ligrafia, a llegir bé, a entendre tota classe de textos amb situacions que planteja la vida ordinària, de sempre"; tanmateix, això sí, actualitzada en el tracte que reben els alumnes per part del mestre, sense violència, però amb disciplina i ensenyant els valors del treball, l'esforç i la constància.
Pel que fa a la valoració que havia de fer sobre l'assignatura, doncs bé, descomptant el meu sonat menyspreu vers les noves tecnologies, m'ha resultat simpàtica i tot, car he après que el dia que se m’acudeixi fer alguna cosa amb referència als ordinadors, només em cal Internet, on puc trobar tota la informació necessària. Tanmateix, no hi ha re millor com comptar amb un tutor que et faci de guia, però això és una altra qüestió i tampoc es tracta de fer la pilota. Encara que, realment, el tutor, en aquest cas tutora, he d'agrair-li que m'ensenyés a desenrotllar-me de manera més plaent i satisfactòria davant de l'ordinador, i si malauradament no a minvat el meu menyspreu vers aquestes màquines, si ho ha fet el meu temor de causar un cataclisme irreparable o, dit d'una altra forma, el meu sentiment d'incompetència absoluta en quan em sento davant d'aquestes màquines... ja sé que pertanyo a la generació Einstein i tota la pesca, però el meu fort és imitar els animals, no ficar-me en el paper d'una màquina i procurar comprendre els seus electrònics i recargolats secrets...!