Valoració de l'assignatura de Noves Tecnologies

Decididament, se'm fan una mica carregoses les noves tecnologies; abans no vegis els resultats d'hores i hores de treball en alguna cosa que no sigui la pantalla, t'hi pots morir... jo prefereixo invertir les hores que passo davant dels ordinadors per a crear unitats didàctiques originals pels nens, amb audiovisuals i tota la pesca, a sortir a l’aire lliure i ensenyar les meravelles d'aquest mon, prou inusitat com per a parar-nos paranys amb rets cibernètiques. A més a més, crec que, als nens, no se'ls faria gens difícil encomanar-se el goig que desperta moure's, respirar profundament, cantar... Trobo que les pantalles sols tenen una finalitat molt pràctica, cosa que juga al seu favor, clarament, però és aquesta gran utilitat que tenen la que acaba fent-me enrere... penso: de debò serà cert que mitjançant tals artificis podré captar millor l'atenció dels meus alumnes? Però a costa de què? D'hores i hores barallant-me amb els condemnats ordinadors perquè funcionin com deu els ha encomanat... Sincerament trobo absurd, a no sé que sigui quelcom únic que garanteixi un èxit rotund i aclaparador, dedicar-me hores i hores a la informàtica. Jo voto per a una ensenyança no tan tecnològica, més aviat tradicional "aprendre cal•ligrafia, a llegir bé, a entendre tota classe de textos amb situacions que planteja la vida ordinària, de sempre"; tanmateix, això sí, actualitzada en el tracte que reben els alumnes per part del mestre, sense violència, però amb disciplina i ensenyant els valors del treball, l'esforç i la constància.
Pel que fa a la valoració que havia de fer sobre l'assignatura, doncs bé, descomptant el meu sonat menyspreu vers les noves tecnologies, m'ha resultat simpàtica i tot, car he après que el dia que se m’acudeixi fer alguna cosa amb referència als ordinadors, només em cal Internet, on puc trobar tota la informació necessària. Tanmateix, no hi ha re millor com comptar amb un tutor que et faci de guia, però això és una altra qüestió i tampoc es tracta de fer la pilota. Encara que, realment, el tutor, en aquest cas tutora, he d'agrair-li que m'ensenyés a desenrotllar-me de manera més plaent i satisfactòria davant de l'ordinador, i si malauradament no a minvat el meu menyspreu vers aquestes màquines, si ho ha fet el meu temor de causar un cataclisme irreparable o, dit d'una altra forma, el meu sentiment d'incompetència absoluta en quan em sento davant d'aquestes màquines... ja sé que pertanyo a la generació Einstein i tota la pesca, però el meu fort és imitar els animals, no ficar-me en el paper d'una màquina i procurar comprendre els seus electrònics i recargolats secrets...!

UNITAT DIDÀCTICA

UNITAT DIDÀCTICA: El cos es mou sol i el movem

OBJECTIUS
1. Conèixer el moviment del cos
2. Desenvolupar actituds d’observació intospectiva, i aprenentatge a través del cos
3. Participar de forma natural, activa i conscient, en els moviments corporals, amb independència a la flexibilitat i la força

CONTINGUTS
Conceptes
1. L’harmonia del moviment o moure’s lliurement
2. Postures corporals: relentitzar els moviments per a perfeccionar-los.
3. La soltura: interaccionar amb l’atracció com a font de ballesa pel moviment

Procediments
1. Adquisició d’habilitats d’esvargiment amb música de percusió.
1. Pràctica d'activitats de lliberació: moure’s per l’espai individualment o en grups reduits

2. Adaptació de les capacitats coordinatives habituals a una execució més lenta.
2. Realització d’un ball lent interrumput per a descobrir diferents postures.

3. Argumentació dels moviments instintius del cos per a esquivar els perills
3. Conducció involuntària del cos i deixar-lo moure instintívament.

Actituds
1. Análisi de si és propici l’ambent que es crea en el aula i la predisposició de cada participant per a aconseguir la lliberació en el moviment.
2. Participació en les activitats , amb independència de la qualitat que s’obtingui.
3. Comprensió de la sessió com per a donar propostes que dinamitzin el seu funcionament.

ACTIVITATS
D’APRENENTATGE
1. Dançar lliurement amb el so de precusió
2. Execució lenta de moviments habituals
3. Reflexió senzilla sobre els audiuvisuals d’esports de risc i el•legants

AVALUACIÓ
DE l’ALUMNA
1. Exercici de llibertat de moviment per l’espai en petits grups
2. Cincronització amb música tranquil•la de fons: quan sona es balla, just quan s’atura es queda inmòbil, i no s’aconsegueix que torni a sonar música fins que es torna a ballar poc a poc.
3. Plantajament de situacions de risc en què, tot i els factors adversos, s’hagi de fer front per a sortir-ne il•lès. (exemples: caure al terra d’esquena, ballar amb un peu, fer tombarelles per a desplaçar-se...)

RECURSOS
1. Pista poliesportiva i un instrument de percusió
2. Pista poliesportiva i un radio-caset amb música tranquil•la
3. Progector d’audiovisuals, pista poliesportiva i coixonetes
UBICACIÓ Tercer trimestre,adreçat a Alumnes de 2n de primària d’ Educació Física TOTAL DE SESSIONS: 3

Salts intrèpids

TECNOAUTOBIOGRAFIA d'en Quim

Es podria dir que la tecnologia m'ha donat la vida. Ja de ben petit, jo, en Quim, vaig anar a parar a les mans de la tecnologia. Des de llavors que visc i he pogut viure com un més, sense lesions ni històries de cap tipus. O això és el que sembla.
Si hauria d'estar-ne agraït? Doncs, sí. Suposadament és gràcies a la tecnologia que ara respiro mentre escric la meva tecnoautobiografia. I és més, hauríem d'estar-ne tots agraïts, no només perquè jo neixés sà i estalvi, sinó perquè ens permet viure de la manera que ens ha "tocat" viure. I és que, sense tecnologia no podríem ara fer cap bloc ni conèixer un de l'altre a través d'un bloc. Ens hauríem de conformar en mirar-nos les cares i somriure'ns de tant en tant o fer-nos ganyotes, males cares, posar-nos el dit el nas, qui sap. I... com què tot això últim, això de quedar-se en rotllana mirant-nos les cares i fent el brètol, no és el tipus de vida que ara es porta. Més val, doncs, engresacar-se a fer ús de les tecnologies i portar la vida que ens pertoca.
En fi, després que em fecin viure forçosament, posant-me en un coi d'incovadora "perquè és el que tocava" -i no cal sobresaltar-se davant d'aquesta manera en què ho dic, ja que de debò que estic agraït de portar la vida que em pertoca i escriure, en aquests moments baneiteries en un ordinador-, després, després... Després que jo hagués nescut amb més o menys enrenou, vaig tenir tot de relacions, és clar, amb la tecnologia.
Si abans es deia que "tot té una ànima", ara podria dir-se perfectament que "tot té una tecnologia o un procés tecnològic al radera, si no vigent, pendent de desenvolupar-se". Totes dues coses són, però, frases molt rebuscades i indegar en elles és fa pesat sense una tècnica adequada. Diantre! Tot, absolutament tot requereix de la tecnologia!
Bé, per on anava. Marcat per la tecnologia, des de l'inici. Mercat per la tecnologia fins la mort. Ara recordo... no pocs episodis en què s'ha interposat la tecnologia entre la meva vida i jo. Perquè és com si fluís per una altra banda la vida, per algun lloc que, sigui on sigui, es manté al marge i ben lluny de la tecnologia. I jo, definitivament, flueixo (respiro, estic viu) gràcies a la tecnologia.